#ElLoreDeLesCoses 1-1 | El lore de Santa Tecla: fogueres, formatges i una hòstia a un rei
Show notes
Com dimonis una noia d’Anatòlia que esquivava fogueres i lleons al segle I acaba convertida en la patrona indiscutible de Tarragona i en l’excusa perfecta per cremar la ciutat entre pólvora, bèsties i castells? En aquest capítol ens endinsem en el lore més bèstia de Santa Tecla per descobrir com una santa immortal de l’època romana va passar de sobreviure a tota mena de martiris a salvar una ciutat medieval necessitada de prestigi polític i relíquies. I compte, perquè per portar el seu braç des d'Armènia no només van caldre cavallers catalans, sinó una moneda de canvi d'allò més surrealista: 2.000 formatges de Mallorca.
Però la història no s'acaba amb diplomàcia làctia. Desgranem també el caràcter d'armes prendre de la patrona, que segons la llegenda no va dubtar a clavar-li una hòstia de campionat al mateix rei Pere el Cerimoniós per defensar els interessos locals, així com l'origen de les ordinacions de 1370 que van posar les bases del Seguici Popular tal com el vivim avui. Poseu-vos còmodes i descobreiu com segles de fe, política, danses gremials i ganes de festa major han acabat construint la memòria viva de tot un poble.
Show transcript
00:00:09: Bon dia a tothom i benvinguts al Lore de les Coses, l'espai més tradicional de ràdio Ciutat de Tarragona.
00:00:17: Avui us proposo una cosa.
00:00:19: Tot i que ja ha passat, imagineu que és el XXIII de setembre d'una altra vegada... Tarragóna està plena de gent!
00:00:26: Hi ha música, foc, pòlvore, llegans, bèsties, castells, gralles... I en mig del tot aquest caos hi ha una dona que porta més de mil anys morta i que encara aconsegueix que tota la ciutat surti al carrer.
00:00:41: Però, qui era realment?
00:00:43: I com és possible que una santa del segle primer hagi acabat donant nom a la festa més gran de Tarragona?
00:00:49: Jo sóc Carles Naval i avui descobrim el l'Ore de Santa Técla!
00:01:11: Per començar hem de viatjar molt juny de Tarregona.
00:01:14: Segons la tradició cristiana i pel que es coneix del text apòcrif dels segledors fets d'Epao i Técle, viatgem iconi a l'actual Turquia.
00:01:22: Téclara era una jove pagana que va escoltar la predicació de Sant Pau i es va convertir al cristianisme, abandonant el seu promès i seguint el predicador en el seu periple evangelitzador.
00:01:33: I aquí comença una història que sembla escrita per a una pel·lícula.
00:01:37: Técla rebutja casar-se perquè vol dedicar la seva vida a l'afè... i això evidentment no fa gaire gràcia a la seva família ni tampoc als poders de l'època.
00:01:47: A partir d'aquí, la tradició explica que pateix diferents intents de martiri.
00:01:52: Va ser condemnada, se cremada però un dampesta del moment idoni va apagar el foc.
00:01:57: Després, a defensar-se davant d'un intent de violació és condemnada de nou a ser devorada per animal salvatges, però una iaona la va defensar davant les segrecions dels iaons i es va tornar a salvar.
00:02:08: Recluïda una cova durant setanta dos anys es va salvar d'una persecució quan aquesta cova on orava es van fonzar aconseguint protegir-la i ocultar-la.
00:02:17: Tot això va alimentar la llegenda no hi ha manera de matar a Santa Tecla D'aquí ve que Santa Técla sí considerarà una de les primeres martis del cristianisme.
00:02:29: Ara bé, després d'aquest repàs de la seva entretinguda vida ens fem la pregunta interessant... Què té a veure aquesta dona de Natòlia amb Tarragona?
00:02:53: El culte Santa Técla-Tarragona es consolida durant l'edat mitjana i no és casualitat.
00:02:59: A partir del segle XI, Tarragóna està en plena recuperació després de secres d'abandonament.
00:03:05: La ciutat vol recuperar el seu paper religiós i polític i per aconseguir-ho necessita una cosa molt important, tenir una història pròpia.
00:03:12: I aquí apareix Santa Tecla.
00:03:15: Segons la tradició, tecle havia estat de xeble de Sant Pau... i Sant Pou estava fortament vinculat a Tarragona per la tradició cristiana té una capella dedicada i tot.
00:03:25: Per tant, santa tecla encaixava perfectament en aquesta històrea El mil noventaú el papa Urbà-Sagón ja estableix una vula a la festivitat de Santa Tecla com una jornada de preceptes i celebració principal d'any de Tarragona, juntament amb els martis fructuós, auguri i eulogi.
00:03:43: Però encara hi faltava una cosa... Una relíquia!
00:03:47: Perquè una cosa es tenia una patrona, i un altre molt diferent és tenir-la físicament a la ciutat.
00:03:53: I aquí tenim una de les històries més curieses del Santa Tecla.
00:03:57: És l'any thirteencentos vintiu, i Tarragone decideix anar a buscar la relíqueria de la seva patrona.
00:04:03: I no precisament a buscar-la a Reus ni Barcelona ni tan sols a Roma a l'Orient, concretament als territoris d'Armènia Menor.
00:04:11: Una expedició travessa el Mediterrani amb la intenció de aconseguir la relíquia de Santa Técla.
00:04:16: L'ambaixada encapçalada per Simós Alset, rector de baix, comptava amb caballers i comerciants catalans... I aquí arriba la part que sembla directament treta d'una aventura medieval.
00:04:26: Per aconseguit la reliqia es van oferir regals al rei d'Harmènia.
00:04:29: I segons una font del segle XVII entre aquests regals hi havia cavalls, un acadirador, pedres precioses Teles i dos mil formatges de Mallorca.
00:04:41: Sí, dos mil formatges de mallorca!
00:04:48: No sabem si el rei d'Armènia era especialment fan del formatge però sembla que el tracte va funcionar perquè sincerament qui rebutjaria dos mil formats de Mallorka?
00:04:58: El XVII de maig del XIII XXI la relíquia del braç de Santa Tecla arriba a Tarragona I la ciutat prepara una rebuda espectacular Participen diferents estaments de la ciutan Els gremis s'ocupen als carrers i apareixen danses i manifestacions festives, i aquell moment serà fonamental.
00:05:18: Perquè la festa deixa de ser només una celebració religiosa i comença a convertir-se en una festa de tota la ciutat.
00:05:26: Amb els anys aquesta celebració es va fent cada vegada més gran!
00:05:31: I els gremIs comencen a incorporar danses, figures i representacions... A partir del segle XIV apareixen documentats elements de bestiari, personatges bíblics, representacions alegòriques i entremesos.
00:05:44: És a dir el que avui coneixem com al seguís si popular no va aparèixer de cop és el resultat de segles d'evolució hi ha una data especialment important, el XXVI de juliol de mil trescent setanta aquella any es publica en les anomenades ordenacions de Santa Técla i és aquest document estableix bona part de l'estructura d'aquesta festa per exemple el vintidós de setembre es fan vespres, dances i cercabila.
00:06:07: Al XXIII la nada d'ofici, danses, processó... etcètera.
00:06:11: I tot taula ciutat engalanada.
00:06:13: És a dir si avui veiem el seguir si baixant pels carrers de Tarragona estem veient una tradició que té segles d'història al darrere.
00:06:21: Amb canvis evidentment però amb una estructura que ve de molt lluny.
00:06:27: I parlant de Santa Tecla hi ha una curiositat Dignada menció.
00:06:30: Sembla que la patrona de Tarragona no era precisament una persona amb gaire paciència i, segons, una llegenda medieval... el rei Pere del Serimoniós va intentar reforçar el seu control sobre la ciutat, per domini-compartit entre el rey i l'arquivisme.
00:06:46: I quan el poder es comparteix us podeu imaginar que les tensions entre tots dos no només sexuals eren constants.
00:06:53: Fins que, segon s'explica la llegenda, Santa Técla se li va aparèixer al rei mentre estava malalt i li va clavar una hòstia, una hàstia a un rei.
00:07:08: I no una bufetada simbòlica, segons la història, però el ceremonió es va acabar per terra demanant perdó!
00:07:14: La realitat és més complexa evidentment, però l'egenda té un rerefons polític molt interessant... Santa Tecla apareix com la protectora dels interèsos de Tarragona i de les seves glècies davant al poder reial.
00:07:28: Així que ja ho sabeu amb Santa Tecla no s'hi juga I després de més de set-cent anys, què en queda de tot això?
00:07:49: Doncs pràcticament tot.
00:07:50: Cada setembre Tarragona torna a sortir al carrer i afoc música, llegants, bèsties, vais, castells... i evidentment la relíquia del Bràs de Santa Técla!
00:08:01: El XXIII de setembro surt amb processó per l'aparalta acompanyada de tot el seguís hipopolat i un dels moments més espectaculars s'arriba quan la reliquia torna entrar a la catedral tots els elements del seguici l'arreben amb les seves ballades, són en campanes i a salves pirotècniques.
00:08:16: I després la festa continua perquè potser aquesta és la gran particularitat de Santa Tecla que no és simplement una festa religiosa ni simplement una festa major, és una mena de memòria col·lectiva de Tarragona.
00:08:35: Quan una misora retransmet la tronada als castells, la processó o simplement parla en vergú que porta vint, trent o quaranta anys participant en la festa està exactament fent al mateix que han fet generacions de tarragonins, mantenir viva una història.
00:08:49: I avui, quan escoltem Santa Tecla per la ràdio, la televisió, Instagram o Tiktok, estem afegint un capítol més en aquesta històrea!
00:09:05: No sabem exactament com serà la festa d'aquí cent anys.
00:09:08: Potser hi haurà noves músiques, nous bajs, noves tradicions... nous carrers plens de gent però probablement passarà el mateix que fa segles.
00:09:16: Quan arribi el setembre, Tarragona tornarà a sortir al carrer i durant uns dies Una ciutat sencera recordarà qui és Técladeconi, més coneguda com Santa Técla.
00:09:26: Jo sóc Carles Naval i això és El Lore de les Coses
New comment